09/07/2013

Entrevista amb Gara López Morato, capitana del Sènior Verd femení

"Un equip és dins i fora de la pista. No poden haver-hi mal rotllos i si et portes bé i fas coses en conjunt a part del bàsquet, aquesta química es nota a la pista"

Professió: biòloga

Aficions: bàsquet

Color preferit: verd

Temps que fa que juga a bàsquet: 18 anys, des dels sis anys

Equip de bàsquet: La Penya

La Gara va néixer a Lloret el 4 de maig del 1987. És una líder nata. Ho és més per caràcter, que per voluntat. Quan em van dir que havia d'entrevistar una sènior no vaig tenir cap dubte que seria ella. Fa tres anys que és la capitana indiscutible del seu equip, però ella mai no vol ser el centre d'atenció. I alhora té molta personalitat, i quan creu que una cosa és blanca seria capaç d'argumentar la seva opinió davant de tot un grup que pensés que és negra. S'emprenya quan alguna cosa no li agrada o, sobretot, quan les coses no li surten bé a la pista, però es porta bé amb tothom de l'equip i sempre posa el seu gra de sorra per relativitzar les coses i fugir del mal ambient. Quan l'entrevisto li noto aquell punt de timidesa, tot i que amb les seves paraules deixa palesa la seva estima pel bàsquet.

Com van ser els teus inicis en el bàsquet?

La meva cosina hi jugava. Jo havia fet altres esports, però com que ella jugava a bàsquet, vaig voler provar altres coses i la meva germana i jo ens vam apuntar a l'equip del col·legi, a les monges.

Quins altres esports feies?

Patinatge i natació.

I no et van agradar?

La natació l'odiava i el patinatge... no se'm donava gaire bé!

Recordes el primer dia de jugar a bàsquet?

El primer dia exactament no el recordo, perquè només tenia sis anys... Però dels meus inicis recordo que, tot i que era la més petita de totes, em va agradar molt. Jo en teoria no podia fitxar, era més petita que la categoria mínima, però com que la meva germana jugava ja vaig començar a jugar. I encara que fos la més petita i no tocava gaire la pilota, m'ho passava molt bé jugant! Així com odiava la natació, el bàsquet m'agradava molt.

No te la passaven?

No (riu). Al principi no, però jo ja em buscava la vida.

I quan van fer un equip de la teva edat es notava la diferència?

Sí, és clar... De ser la petita a formar part del grup, la cosa va millorar. No és que abans estigués apartada del grup, però es nota molt la diferència en aquestes edats.

Què recordes del temps a les monges?

Teníem un equip força unit, van ser bastants anys, vam anar pujant les categories totes juntes i ens portàvem molt bé.

A nivell personal, què t'ha aportat el bàsquet?

Moltes coses. El bàsquet et dóna una responsabilitat... Aprens moltes coses, formes part d'un equip, tens la responsabilitat envers l'equip i has d'aprendre que hi ha vegades que jugues, hi ha vegades que no, a vegades surten bé les coses, a vegades no, has de saber perdre, has de saber guanyar... Un esport en equip en general, ja no només el bàsquet, crec que t'aporta moltes coses.

Diries que t'ha fet millor persona?

Sí, potser sí. És clar, no sé com hagués sigut si no hagués jugat a bàsquet, però jo crec que és molt recomanable que els nens petits facin un esport i si és en equip millor.

I per què triaries el bàsquet? Què creus que té que no tenen altres esports?

No ho sé... Potser perquè és el que he conegut, que el vaig començar a practicar i m'agradava, simplement.

Algunes característiques que creus que hagi de tenir una bona jugadora?

Has de tenir caràcter, però a l'hora t'has de saber controlar. O sigui, has de tenir energia, però saber-la administrar. I companyerisme, també...

Diuen que abans et costava una mica controlar-te i tenies molt mal geni... Creus que has evolucionat en aquest sentit?

Sí, encara em faltaria una mica de maduresa en el joc, però sí que he evolucionat!. A més, abans que parlaves del bàsquet a les monges, jugàvem en unes categories que potser no eren del nostre nivell i estàvem acostumades a guanyar amb facilitat i quan vam canviar al CIB Lloret és com que no sabíem perdre, ens costava molt la maduresa d'afrontar un partit que era igualat o saber portar el ritme del partit en situacions adverses.

Com seria un partit ideal?

Un partit igualat i que al final guanyis, això sempre és el millor. Però jo crec que quan ets petit perdre no va malament perquè vagis assumint que no passa res per pedre, que hi ha altres coses més importants i que poc a poc es van fent les coses.

En algunes categories inferiors a vegades no s'utilitzen marcadors. Això ho trobaries bé?

Potser sí, per veure que el resultat no és l'important. L'important és passar-t'ho bé, aprendre i jugar bé.

T'has plantejat alguna vegada entrenar a un equip?

No, no m'ho he plantejat mai, però és una cosa que tampoc no descartaria en un moment que m'hi pogués dedicar.

Què creus que t'agradaria més entrenar? Nois, noies, petits, grans, adolescents...?

Tot té la seva dificultat. Amb els petits és difícil perquè comences de zero i perquè són difícils de controlar, els nens petits. I els grans, perquè tens més responsabilitat, és com que les errades es noten més. De nois i noies em seria igual i potser per començar a entrenar potser triaria un equip de petits per anar aprenent a mesura que aprenen ells.

Tens algun ritual abans de començar els partits?

No (riu).

L'entrenador ideal com creus que ha de ser?

Ostres... És que ser entrenador és molt difícil, sembla que només sigui dirigir un partit, però fan falta moltes coses... No m'atreviria a dir-te una definició exacta.

Una característica que creguis que és necessària...

Si les jugadores han de tenir cap, l'entrenador encara més, perquè ha de donar exemple. I de bàsquet ha de saber-ne molt. No només saber jugar, sinó haver vist molt de bàsquet i saber moltes coses. Potser per això encara no m'atreviria a entrenar un equip, perquè no em veig capacitada per fer-ho. S'ha de saber imposar, saber fer-se escoltar i que les seves idees arribin a les jugadores. Aquesta capacitat de comunicació penso que o la tens o no la tens.

Creus que els teus entrenadors la tenen?

Sí, i tant! (riu) Són dos i són diferents, es complementen.

Creus que és bo per un equip que hi hagi dos entrenadors?

Sí, perquè donen punts de vista diferents, però s'ha de tenir ben clar quin és el principal i quin és el secundari, perquè sempre dues persones poden tenir punts de vista diferents en un determinat moment i si et fan arribar informacions diferents és una contradicció, et tornes boja a la pista!

Tot i que potser és una cosa simbòlica, què representa a nivell personal que últimament cada temporada siguis capitana indiscutible de l'equip, escollida per la resta de jugadores?

Molt. Perquè vol dir que aquelles persones confien en tu, encara que en el nostre equip la capitana no té gaires responsabilitats perquè són coses simbòliques, el fet que t'escullin vol dir que ho has fet bé, que ets responsable en aquest sentit i és un orgull.

Recordes algun partit concret que et marqués per alguna cosa, ja sigui per bé o per mal?

Els partits de la temporada passada a la segona volta contra Quart, Palafolls i La Bisbal. En aquests tres jo crec que hi va haver un canvi en l'equip i en mi també, de saber portar el ritme d'un partit i saber guanyar quan les coses estan ajustades. Abans ens costava molt mantenir-nos en el partit els 40 minuts i jo crec que això a poc a poc ho anem polint.

Quin creus que és el secret perquè l'equip estigui unit i guanyi a la pista o tingui bons resultats?

Jo crec que si et portes bé amb les companyes es nota a la pista. Un equip és dins i fora de la pista. No poden haver-hi mal rotllos i si et portes bé i fas coses en conjunt a part del bàsquet, aquesta química també es nota. Nosaltres fem moltes activitats a banda de jugar i això uneix molt.

Això és el que destacaries de l'equip on estàs ara?

Destacaria que ens portem molt bé. Hi ha molt bon rotllo. Jo crec que és dels millors equips en què he estat, perquè hi ha molt bon ambient dins i fora de la pista!

Dels millors... Quins altres recordes?

(pensa) De fet, jo crec que és el millor! Perquè també tinc molt bon record de l'època de les monges, vam jugar molt de temps i vam anar pujant juntes... Però potser no érem tan pinya com ara.

A nivell de club, què et sembla que el màsculí i el femení s'unissin?

Molt bé. De fet, trobo molt lleig que abans estiguessin separats. Hi ha altres pobles que tenen fins i tot Unió Esportiva i allà hi ha tots els equips dels diferents esports. Separat masculí – femení sembla que el femení estigués repudiat, o el masculí!. Però no era normal... Que hi haguessin tres clubs de bàsquet (amb el de les monges) en un mateix poble ho trobo innecessari. I la imatge que dones a fora és com de mal rotllo.

Creus que hi ha bona comunicació entre els diferents equips del club?

Som molta gent al club i és difícil conèixer-nos tots, però jo crec que la Junta en aquest sentit està fent grans esforços per donar la mateixa importància a tots els equips i mantenir una unió. Potser entre els jugadors de diferents categories no hi ha aquest nexe, però a través de la Junta sí que hi ha aquesta unió.

Creus que seria bo pel club que es potenciés aquest nexe entre equips?

Sí... Potser a l'hora de donar-nos suport els diferents equips sí que seria bo... Guanyaríem més aficionats les diferents categories, que potser nosaltres és el que trobem a faltar una mica...

Ara que parles del públic... Abans parlaves dels tres partits de la temporada passada en què vau fer una gran remuntada. En alguns d'aquests casos hi va haver força públic...

Sí, sí!. Estàvem súper agraïdes!. I es va notar a la pista, eh!. Et dóna una empenta que a vegades per tu mateixa no la treuries i això fa que tiris endavant en moments que potser ho deixaries estar!

Aquest any l'equip comença una nova categoria. Com ha començat la lliga?

Portem pocs partits i no es pot valorar gaire, però de moment bé. De quatre partits només n'hem perdut un, el primer. El problema és que aquesta pretemporada no ha estat gaire bona en comparació amb la de l'any passat i potser de forma física estem una mica fluixes. Ens faltaria polir alguns detalls. Però els resultats de moment són força bons...

I els ànims com estan?

Al principi la gent no estava gaire convençuda d'aquest canvi, però crec que a poc a poc ens creiem que podem estar en aquesta categoria i que podem fer coses. Potser no guanyar sempre, però anar aprenent i de mica en mica potser tenir uns bons resultats.

Quin seria l'objectiu aquest any?

Jugar i aprendre. Veure fins on podem arribar i situar-nos una mica, veure quin és el nivell i què es pot fer. I ja potser, de cara a més endavant, mirar si podem fins i tot pujar de categoria.

Sempre es pot aprendre en bàsquet?

Jo crec que sí!. Costa més quan ets més gran, però si no tècnicament, pots aprendre altres coses. La maduresa en el joc, per exemple.

Creus, però, que una persona que no ha fet mai bàsquet es pot incorporar en un equip de sènior?

Ho veig molt difícil, més que res perquè el nivell ja està establert. Introduir-te si no tens una base costa molt. Nosaltres no és que siguem un súper equip, però si no saps res, des de zero, és molt difícil.

Des del club s'estan fent molts esforços en captar planter i alguna vegada alguna persona que he entrevistat ha mostrat la seva preocupació perquè avui en dia hi ha molts nens que fan molta vida al carrer. Creus que fa bé potenciar l'esport entre aquest col·lectiu?

Jo crec que sí, perquè aprenen certes coses que crec que al carrer no s'aprenen. A mi tampoc no em sembla bé que alguns nens tinguin moltíssimes activitats extraescolars, però sempre fer algun esport, ja no dic el bàsquet, algun esport sempre ensenya coses. Sempre està bé, a part de per a la salut del nen.

I millor un esport col·lectiu...

Home, a mi sempre m'ha agradat més el col·lectiu, però vaja, tot és esport. Això ja és una cosa personal meva...

Si tens fills, t'agradaria que fessin bàsquet?

M'agradaria, m'agradaria molt. Però tampoc no els apretaria perquè fessin bàsquet. Potser sí que els ho faria entreveure, però que escollissin lliurement el que volen fer i sobretot que els agradi perquè puguin seguir.

És el que han fet els teus pares?

Sí, potser sí. Jo he fet sempre bàsquet perquè m'ha agradat, mai m'he sentit obligada.

I ara són seguidors fidels, no?

Sí, sí, molt!

Mires bàsquet?

No gaire... Si veig algun partit i m'enganxo sí que el miro, però no sóc seguidora.

Però t'agrada?

Sí!. En directe més!

Creus que s'haurien de fer més sortides des del club?

Sempre que se n'han fet si he pogut hi he anat, a mi m'agrada. L'ambient és molt maco!

Et veus molt de temps més jugant a bàsquet?

De moment sí, fins que no trobi cap impediment, com la família o la feina... jo no li poso data de caducitat!

Et veus en algun club que no sigui el Lloret?

No. De moment no.

BATERIA DE PREGUNTES:

Bàsquet femení o masculí? Femení.

Jugador/a ideal? Kobe Bryant i Amaia Valdemoro.

ACB o NBA? ACB.

Un moment inoblidable en el món del bàsquet: Tres partits seguits de la segona volta de la temporada passada, en què vam guanyar a tres equips que ens havien guanyat a la primera volta i ho vam fer de manera contundent. Els ànims a l'equip van ser espectaculars!. I gràcies a això vam aconseguir jugar les fases d'ascens.

Una fita pendent: Guanyar un torneig o una lliga... Mai no he guanyat res important.

M'agradaria que el Bàsquet Lloret... fos més reconegut al poble.

M'agrada del Bàsquet Lloret... la unió que té.

Defineix el bàsquet amb tres paraules: Respecte, responsabilitat i diversió.