La Història del Club de Bàsquet Lloret

Com a primer precedent del club actual, el Club Bàsquet Lloret va néixer a principis dels anys 70, quan un grup de joves lloretencs d’entre setze i vint-i-dos anys van decidir començar a practicar un nou esport a la vila.

                                       

El primer que el grup va haver de buscar va ser un lloc on poder entrenar; les ganes de jugar eren tan grans que ells mateixos es varen haver de construir les cistelles i penjar-les a les porteries de futbol del pati del col·legi Esteve Carles, gràcies a què el director de l’escola va creure en el grup de joves que emprenia la nova activitat. De la mateixa manera, el Club va haver de comprar i col·locar les cistelles reglamentàries al pati de l’escola, per així poder participar a les competicions provincials.

En els seus inicis, el Club només disposava de dos equips federats, un de categoria senior i un altre de junior (una mica menys de l’actual edat sub-21), que varen ser inscrits a la lliga provincial. A partir de la implicació de més gent del poble, i sobretot per les ganes dels fundadors, el CB Lloret ja comptava, al cap de dos anys, amb un equip juvenil (l’actual edat junior) i un infantil (l’actual edat cadet).

En anys successius, el Club va anar creixent tant en nombre de jugadors com de jugadores, fins que a principis dels anys 80 els camins dels nois i les noies es varen separar, passant aquestes a formar un nou club que amb el temps seria conegut com a CIB Lloret.

Durant els 25 anys següents, la vila va tenir dos clubs de bàsquet, els quals col·laboraven mútuament en aspectes concrets (principalment, l’Escola de Bàsquet d’un temps ençà), però que varen seguir trajectòries separades. Això no va ser motiu perquè es deixessin d’assolir fites importants pel que fa als resultats esportius, entre les quals cal destacar diversos campionats absoluts provincials i sots-campionats autonòmics en les categories junior i sub-21 del CB Lloret, els ascensos a 2a Catalana i 1a Catalana del 1r equip del CB Lloret i diversos èxits del 1r equip del CIB Lloret que varen culminar amb l’ascens a 1a Divisió Nacional B.

De manera paral·lel·la a les competicions, en qualsevol moment de la vida del bàsquet a Lloret de Mar varen estar presents diverses activitats socials (sortides, estades, xerrades de formació, sopars, costellades, etc.) que varen ajudar a crear un ambient de club, un caliu.

Finalment, a principis de l’any 2007 es va engegar la fusió dels dos clubs en un de sol: el Bàsquet Lloret, amb la il·lusió com a principal senyal d’identitat. Durant aquests mesos, hem anat recordant una frase del gran Aíto García Reneses, en què parla d’això d’una forma molt clara: “Dedica’t a allò que et faci il·lusió, sigui jugar, entrenar o dirigir, i només durant el temps en què la mantinguis, perquè tot allò que es fa sense il·lusió està tard o d’hora destinat al fracàs”. Moltes vegades, la il.lusió ha suplit les mancances que un club d’esperit amateur com el nostre necessàriament té, en el qual s’ha de fer bandera de la col.laboració i l’esperit col.lectiu. Cal que no es perdem mai aquestes qualitats, i cal també que fem les coses cada cop millor i sumem més persones al nostre projecte per afrontar els reptes i oportunitats que ens esperen els propers anys.